Sandra Vicente
Barcelona
Durant
els últims anys, les ciutats han vist florir d'entre el paviment el descontent
dels ciutadans i la seva materialització en manifestacions, assemblees... a
mesura que la crisi anava creixent, la política ha començat a trobar altres
escenaris per a desenvolupar-se, més enllà dels parlaments.
Normalment,
a les marxes es poden veure cartells i pancartes que fan ús del plural. I és
que a les concentracions no s'hi poden veure només aquells als que la situació
sociopolítica afecta especialment; també hi trobem un gran gruix de persones
que s'hi solidaritzen.
Si
recordem, ens assaltaran les accions de la PAH que eviten el desnonament d'un
veí, o milers d'homes que es manifesten en contra d'una llei de l'avortament
que afecta directament les dones. Així doncs, no és estrany trobar l'empatia en
aquests moviments, però hi ha certs col·lectius que no ens hi tenen acostumats.
Precisament
per això, la vaga d'advocats britànics ha sobtat molts mitjans. Dediquen força
espai a cobrir la protesta, deguda a la retallada del 30% al pressupost d'ajuda
legal per a les persones sense recursos, proposada recentment pel ministre de
justícia, Chris Grayling.
Advocats anglesos protesten al Southwark Crown Court a Londres. Fotografia AP |
L'atenció
predominant dels mitjans a aquesta protesta d'un país allunyat -quan a Espanya
se'n veuen diàriament- no és un caprici. Per una banda, de cara a l'opinió
pública és noticiable que la que és la tercera professió pitjor considerada
segons el CIS -només superada per periodistes i jutges- surti a manifestar-se
al carrer.
Per
altra banda, també s'ha de tenir en compte que Anglaterra no havia vist mai en
la seva història una protesta formada per professionals vestits amb toga i
perruca. Això s'entén perquè l'anglès és el sistema legal que més despeses
tenia, amb uns 2.200 milions d'euros anuals. Però, si s'aplica la retallada, es
podrien veure reduïts en 264 milions.
La
legalitat anglesa ha fugit de les connotacions negatives que es relacionen a
països com Espanya al terme 'advocat d'ofici'. L'accessibilitat dels
criminalistes propicia un sistema legal més igualitari que garanteix una bona
cobertura independentment de la renda econòmica.
Aquesta
metodologia, de la que el Col·legi d'Advocats anglès esta "molt
orgullós", podria esbiaixar-se en cas d'aplicar-se la mesura, ja que els
millors advocats passarien a altres categories on es moguin més diners. De ser
així, el dret criminalístic veuria delmat la seva qualitat i, com a
conseqüència, es donarien dos categories de justícia.
La
base de les protestes es dóna per la contradicció d'un discurs governamental
que esgrimeix estar sortint de la crisi, però alhora creu necessari retallar el
sou dels advocats criminalistes ja que "poden viure amb menys". Tot i
ser cert que n'hi ha que cobren 120.000 euros bruts anuals, també els hi ha que
estan per sota del salari mínim, segons el Col·legi.
Sigui
com sigui, amb els 2.000 euros que costa un judici i, havent uns 1.000, la vaga
convocada ja ha costat a Anglaterra més d'un milió... una dada a tenir en
compte quan és un intent d'estalvi per part del Govern el que ha iniciat la
mobilització.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada