Fotografia de la roda de premsa en que el monarca va demanar disculpes per la seva actuació a Botswana. |
Diuen que l'home és l'únic animal que
ensopega dues vegades amb la mateixa pedra; i és que d'ensopegades -físiques i
verbals- va la cosa. Quan ja casi havíem oblidat el "no tornarà a
passar" entonat pel nostre estimat monarca fa tot just 3 mesos, una ocurrència
seva torna a omplir planes. Tots sabem que un trencament de maluc és una lesió
molt complicada a certes edats, però Joan Carles no ha de patir per aquestes
qüestions, i és que els calers que abnegadament proporcionem a la Casa Reial
han permès que gaudim del més proper a un "Rei biònic".
Potser ha estat el maluc de titani o les
crosses amb amortidors i llums reflectants les que el fan sentir-se amb força
per afirmar -en una reunió informal amb periodistes a un avió privat- que
"qualsevol altre encara estaria de baixa, però jo ja estic aquí,
pencant". Algú li hauria de dir al nostre rei que encara que es tracti
d'una reunió informal, els periodistes sempre estem amb la gravadora encesa,
perquè ahir al matí es va poder trobar la seva ensopegada a gran part
dels diaris nacionals.
Si és que tenim
un senyor rei dels que ja no queden! Mentre els seus súbdits ens quedem aquí
intentant aixecar el país, ell cuida les relacions internacionals -com qui no
vol la cosa- amb la princesa Wittgenstein a Botswana. I és que no hi ha res
que uneixi més -políticament parlant- que un safari al més pur estil La reina d'Àfrica. I ara que ja està
recuperat i torna a "pencar", qualsevol dia el tornarem a veure
caçant elefants al crit de: Per la pàtria! Això sí, el pròxim cop ha promès que
ens avisarà per tal que sapiguem on van a parar els nostres impostos...què
considerat! Quina sort tenim!
A més, el nostre rei és un orador nat, i si alguna cosa li hem de reconèixer és que té dots de còmic: tal i com estem últimament, amb l'IVA pels núvols, el rescat a la banca espanyola... el nostre estimat monarca encara vetlla per fer-nos riure -per no plorar-. I continuant amb les referències cinematogràfiques, diré que tot just ahir vaig veure la pel·lícula d'El discurs del Rei i no puc evitar veure certs paral·lelismes. Tot i que en el nostre cas, en lloc de contractar un logopeda, hauríem de fer que els nostres polítics amortitzessin els diners que cobren i ensenyessin el monarca una mica de l'art de la correcció política i l'eufemisme que tant dominen.
Crec que no és demanar tant al nostre "primer funcionari" -tal i com l'anomenen des del PP- que si més no, tingui un discurs digne d'un adult amb un càrrec representatiu. Durant els últims dies havia aconseguit que no hi paréssim massa atenció -cosa que no és cap mèrit, simplement és el que li pertoca-, però havia d'obrir la boca...
Però no crec que això el preocupi massa: el balanceig de les onades al seu iot a Palma
de Mallorca li farà oblidar la seva atapeïda agenda, tot i que no crec que es
pugui relaxar gaire; i és que no crec anar massa errada quan dic que per la
boca morirà el rei.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada