La novel·la guardonada amb el premi de narrativa de la ciutat de Sagunt
2011 esdevé un relat atípic amb un assassinat com a punt de partida
"La biblioteca de Corbera era una mena de gran arxiu de crims de tota mena, de veritat i de ficció, però no se n'hi havia comés mai cap" fins que l'escriptor Màrius Moneo hi va fixar la ploma. El llibre mereixedor del premi de narrativa de la ciutat de Sagunt del 2011 és el testimoni d'un bibliotecari "repel·lent" que, de cop i volta, es veu acusat d'un assassinat que, aparentment, no té res a veure amb ell.
Moneo, amb tres
premis literaris a l'esquena, adopta la veu d'un bibliotecari que basa la seva
vida en els testimonis deixats per escriptors passats, que s'han convertit en
la seva única companyia. L'autor -gràcies, en part, a la seva condició de
filòleg- supera aquest repte i presenta un relat ple de referències literàries
i artístiques que aconsegueixen representar perfectament la personalitat d'"aquell
bibliotecari de 30 anys que s'havia iniciat en el sexe mirant la Historia del arte de Salvat".
L'assassinat, que es
creua a la monòtona vida del protagonista, aconsegueix que deixi de ser un
espectador i pugi a l'escenari; una successió de passions i emocions van
embolcallant el bibliotecari, que assaboreix els plaers -i els pecats- de la
vida i acaba reivindicant un carpe diem a una edat un xic avançada, tot envalentint-se a resoldre el crim.
L'etern lector es
veu al centre d'una trama al més pur estil Agatha Christie: un assassinat
disfressat de suïcidi i un mort a una biblioteca deixen espai per a una
història d'amor i, fins i tot, per a una secta religiosa. Tot plegat es resol
amb un llenguatge complex -propi d'un "rosegador de llibres"- però
fluid, que no permet caure en la morbositat que aquests elements podrien
provocar, a la vegada que crea un relat, si més no, peculiar.
Tot i això, el
regust final no permet qualificar el llibre de novel·la negra. Més aviat, els
crims actuen com a teló de fons per una afilada crítica social i política que, adobada
amb la misantropia del protagonista, no deixa escapar cap funcionari, polític, educador...escenes
que, per definició, són dramàtiques es tracten amb pinzellades subtils de
comicitat que accentuen el menyspreu del protagonista cap a certs òrgans
oficials.
Els
crims actuen com un teló de fons per una afilada crítica social i política
L'únic retret que se li podria fer a aquesta
novel·la és un final que s'esdevé massa bruscament i que deixa amb ganes de
continuar gaudint de les dots detectivesques del protagonista, i és que pot
arribar a semblar que el crim es resol gràcies a un cop de sort. Deixant de
banda això, aquesta obra difícil de classificar és un capritx literari fàcil de
llegir, amb lèxic lleuger però missatge profund; sens dubte, una excel·lent
tria per al dia de Sant Jordi que permetrà el lector fugir dels tòpics
repetitius que avui dia inunden les llibreries.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada