dilluns, 20 de febrer del 2012

Què ens espera?


Què ens espera d’aquí quatre anys? Aquesta va ser la pregunta que teníem en ment els 24 joves potencialment periodistes que ens vam trobar dimecres passat a parlar sobre el futur de la professió. Contextualitzat per les dures descripcions de l’actualitat periodística de Ramonet al seu llibre La explosión del periodismo, vam encetar un debat per parlar sobre la nostra visió del tema.
Personalment no crec que el periodisme sigui una professió que tingui una cadira a una redacció per a tots els llicenciats. I tampoc ho creia així abans de llegir el llibre. Sé que està passant per moments difícils; la societat i el món està canviant i, amb ella, les necessitats informatives de la població. A més, la gran revolució que ha suposat Internet complica les coses. La Xarxa proporciona dades per a tothom de manera indiscriminada i això, que d’entrada sembla una cosa bona, és una arma de doble fil per al periodisme.
El periodista ha de saber com continuar conquistant el lector i, en aquest sentit, té el vent de cara. El poble continua sent una comunitat amb ganes d’informació de qualitat i, si mirem enrere, el món ha patit canvis socials més grans que el que ha suposat la Xarxa. El bon periodisme, el que sobreviurà a la crisi econòmica i a la informació gratuïta, està format per professionals caracteritzats per saber adaptar-se a la realitat i explicar-la de manera fidedigna. I personalment crec que els joves hi tenim un lloc en aquest futur, no només perquè dominem les noves tecnologies que determinaran la difusió de la informació, sinó perquè representem una porció de la societat amb criteri i que té ganes d’estar informada per professionals.
.
Sandra Vicente Barreira

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada