dilluns, 20 de febrer del 2012

Per què periodisme?

Si sóc sincera, no sempre he tingut tan clar com ara que em volia dedicar al periodisme. Però, poc a poc, la idea de narrar una realitat que no sempre es presta a ser explicada, d’imposar-me a aquells que volen amagar fets per un interès propi, va fer que m’interessés per aquesta professió.
M’agrada conèixer allò que passa al meu voltant, per què succeeixen les coses i quines conseqüències tenen i, per això, també ho vull explicar a les persones que tenen la mateixa curiositat que jo. Trobo que és bonic saber que, dia rere dia, has aconseguit captar l’atenció d’algú, que li has explicat quelcom que no sabia o que, simplement, ha estat gaudint uns minuts d’allò que tu has escrit. Només per això, ja valen la pena les hores de treball.
No vull ser una “heroïna del periodisme” com deia David Randall, no em veig com una reportera intrèpida esquivant els trets de la guerra d’un país llunyà ni res semblant. Sí que és cert que si trobo alguna fet interessant, estiraré del fil fins on em porti, però em crida més l’atenció la realitat quotidiana, aquella de la que estem envoltats i ni ens n’adonem. Vull agafar aquestes veritats i analitzar-les, aprofundir-hi i no deixar-me res sense dir. Per aquest motiu, trobo que un gènere com la crònica seria interessant de desenvolupar. M’agradaria que el meu futur professional tingués a veure amb aquesta vessant del periodisme però, qui sap on serem d’aquí 10 anys?
.
Sandra Vicente Barreira

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada